-Què passa aquí?-pregunto
Aleshores começa lentament una discussió-que és el que jo buscava tota l'estona-Sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes.
¿Per què ens incomòda tant , el silenci?¿Per què ens sentim millor amb el soroll?
dijous, 5 de maig del 2011
UN DIMARTS AMB MORRIE
Entro a l'aula m'assec, no no dic res.Els miro em miren.Primer escolto unes quantes rielletes sufocades,però jo em limito a arrosar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci i començo a sentir els sons mès nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula,els esbufecs nasals dels alumnes.Jo estic agitat.¿Quan diré alguna cosa?Em bellugo, miro el rellotge.Alguns alumnes i jo mateix guaitàvem a fora per la finestra, fen veure que estem de tornada.Això dura uns quinze minuts bons,fins que finalment decideixo trencar el gel amb un xiuxiueig:
-Què passa aquí?-pregunto
Aleshores começa lentament una discussió-que és el que jo buscava tota l'estona-Sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes.
¿Per què ens incomòda tant , el silenci?¿Per què ens sentim millor amb el soroll?
-Què passa aquí?-pregunto
Aleshores começa lentament una discussió-que és el que jo buscava tota l'estona-Sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes.
¿Per què ens incomòda tant , el silenci?¿Per què ens sentim millor amb el soroll?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada